traqueobronquitis infecciosa

Què és la traqueobronquitis infecciosa canina?

La traqueobronquitis infecciosa o tos de les gosseres és una patologia de caràcter víric, altament contagiosa, que acostuma a produir-se pel virus de la parainfluenza (PIC) o per l’adenovirus caní tipus 2, agents que debiliten el tracte respiratori i, com a conseqüència, faciliten l’entrada de bacteris oportunistes com la Bordetella bronchiseptica (Bb), produint una infecció bacteriana i empitjorant l’estat clínic de l’animal. No obstant això, també s’han donat casos en què s’ha desenvolupat la malaltia per l’única presència del bacteri. Així mateix, aquestes no són les úniques causes de la tos de les gosseres, ja que també s’han registrat casos produïts l’herpesvirus i, fins i tot, pel virus causant del moquillo.

D’aquesta manera, veiem com aquesta patologia afecta directament el sistema respiratori, produint-hi una infecció que pot ser més o menys greu, en funció dels agents que actuen, les condicions externes i el temps que porti el gos contagiat. Per fer-nos una millor idea del tipus de malaltia a la qual ens enfrontem, podríem dir que la tos de les gosseres és molt similar a la grip que prenem els humans.

Quins són els símptomes?

El seu símptoma principal és una tos seca i ronca de tipus nerviós, però que no genera una depressió important en el gos. Finalitza una espècie de “arcada” que generalment produeix un vòmit de saliva (fa la impressió que el gos té allotjat algun objecte estrany a la gola i intenta expulsar).

Aquesta tos pot durar diversos dies i fins i tot setmanes, depenent del grau de complicació de la malaltia. Generalment el cop de tos sol produir-se després d’algun estat d’excitació o d’un esforç físic.

Altres símptomes que poden ocórrer esporàdicament són la pèrdua de gana i la consegüent pèrdua de pes així com una aparent tristesa (disminució de l’estat anímic). El període d’incubació de la malaltia sol ser d’uns 3 o 4 dies posteriors a l’exposició.

Com es contagia?

Tot tractant-se d’una malaltia lleu, és fàcilment contagiosa i la seva transmissió es produeix per contacte directe o proximitat entre animals de la mateixa espècie, sent només necessari per produir-se el contagi la coexistència en el mateix ambient (respirant el mateix aire o bevent de la mateixa aigua, per exemple), atès que els agents penetren per via aerògena viatjant en les microgotes produïdes en els accessos de tos i esternuts.

Per això, un animal pot contagiar arreu: al carrer, parcs, clíniques veterinàries, residències canines, concursos i exposicions, etc. Fins i tot és possible el contagi a l’ascensor del seu edifici si un altre gos portador viatja abans.

Què cal fer per prevenir el seu contagi?

El primer pas a seguir per a la prevenció és contactar amb el seu veterinari perquè vacuni la mascota abans de contraure la Tos (recordeu que el contagi es pot produir en un simple passeig pel carrer). Hi ha dos tipus de vacunes que immunitzen contra algun o diversos dels virus i bacteri causants de la malaltia:

  • Vacuna intranasal (Nobivac Kc): S’instal·la a tots dos narius (nas) i és bastant més efectiva que la injectable, ja que estimula d’una forma més ràpida i correcta la immunitat enfront de bacteri, actuant de manera local en el tracte respiratori, que és la zona on es desenvolupa la malaltia. Sol ser efectiva a les 24-72 hores de la seva implantació.
  • Vacuna subcutània (Pneumodog Merial): És menys eficaç que la intranasal i la primera vegada requereix una dosi de reforç administrada amb un interval de 3 a 4 setmanes. Aquesta vacuna pot ser útil en animals conflictius. Ha de ser aplicada almenys 15 dies abans de la possible exposició a la malaltia.

Hi ha alguna vacuna contra Bordetella Bronchiseptica, d’altres laboratoris que s’usen en combinació amb les polivalents que porten parainfluenza.

Vist les alternatives de vacunes, insistim que si el seu gos no ha estat mai vacunat d’aquesta malaltia, se li administri la Nobivac Kc, ja que és una sola dosi intranasal i els seus efectes són gairebé immediats. Per recordatoris posteriors es pot utilitzar Pneumodog Merial.

Ambdues han de ser recordades anualment. Les vacunes no són procediments curatius, per la qual cosa no han de ser aplicades quan els animals han contret la malaltia. Per tant la seva vacuna no és efectiva a el cent per cent, com cap, donat que els virus causants poden mutar d’una temporada a la següent.

Ha de saber que la vacuna polivalent NO cobreix la tos al complet, aquesta vacuna només inclou la part vírica, però NO inclou la part bacteriana. És per això pel que en fem èmfasi en la necessitat d’aquesta vacuna, “l’específica de la tos”.

Un altre aspecte és evitar els canvis bruscos de temperatura (tant a l’hivern com a l’estiu), així com cuidar l’alimentació de l’animal per mantenir el sistema immunitari i les seves defenses naturals en òptimes condicions.

Què fer en cas de contraure la malaltia?

Ja hem comentat que no és una malaltia greu i, per tant, molts animals es curen sols sense necessitat de tractament. En tractar-se d’una infecció vírica, el cos de l’animal ha de combatre-la amb les seves pròpies defenses, de manera que si es prescriu tractament no escurçarà la durada de la malaltia, però si suavitzarà els símptomes i evita possibles complicacions. De tota manera, sempre és aconsellable consultar amb un veterinari, per comentar-li els símptomes i descartar un altre tipus de malaltia.

Open chat
Hola, en que el puc ajudar?